Las pulgas han cambiado la historia. Se han atribuido más muertes humanas a la acción de las pulgas que a todas las guerras jamás habidas. Como portadoras de la peste bubónica, las pulgas fueron las responsables de la muerte de 1/3 de la población europea en el siglo XIV.
John Schulz, director de control de qualitat de Marriot International, tenia un punt per discutir el passat mes de novembre en una les convencions més grans de la indústria hotelera, un fet que fa esgarrifar a moltes persones.
A la Fira Internacional d’Hotels/Motels i Restaurants que va tenir lloc a Nou Cork, el Sr. Schulz va parlar en un simposi anomenat “Parem l’extensió del problema de les xinxes de llit”. El pamflet que anunciava el simposi prometia una discusió sobre “el per què del ressorgiment d’aquestes plagues”.
El Sr. Schulz es va negar a comentar-ho durant la seva presentació i Marriot va indicar que la cadena no tenia problemes de xinxes al llit. Però les persones que treballen a la indústria hotelera, comencen a adonar-se que són amfitrions d’aquests desagradables hostes. Durant els últims anys, Cimex lenticularis – la xinxa de llit comuna – està retornant, a petits passos però alarmants, en part perquè alguns dels insecticides que s’utilitzaven per al seu control en el passat, han estat prohibits.
Els Hotels són particularment vulnerables a infestacions provocades per les xinxes de llit perquè aquestes viatgen en maletes i entre la roba i perquè els hotels tenen sempre gent diferent dormint a les habitacions.
Un estudi realitzat per empreses de control de plagues l’any 2004 i patrocinada per la revista Pest Control Technology, va demostrar que els hotels tenien la major quantitat d’infestacions provocades per xinxes de llit. Les persones que van participar a l’estudi, indicaren que el 37% de les trucades reclamant presència de xinxes de llit eren Hotels i Motels. L’any anterior, la proporció era relativament més inferior, d’un 31%, fet que implica un increment important en el número de plagues de xinxes de llit detectades en hotels i motels.
Les xinxes de llit nidifiquen als matalassos o prop d’ells i s’alimenten de nit de la sang de les persones mentre aquestes dormen. Poden provocar gran faves vermellosos i una considerable ansietat a les persones a les que piquen. És casi impossible eliminar aquestes xinxes si els llençols, les mantes, els matalassos, el mobiliari, etc., no es tracten amb potents insecticides (llençar-ho tot a les escombraries també funciona). La bona noticia és que sembla ser que les xinxes de llit no transmeten malalties.
Aquesta tornada de les xinxes de llit comença a ser un problema tan legal com de relacions públiques per als hotels. Fa poques setmanes, una parella de Florida va dir que una xinxa de llit els havia mossegat en un creuer organitzat per Royal Caribbean International que va salpar de Fort Lauderdale, Florida, segons ens va indicar el seu advocat Ferry M. Rosenblum.
Royal Caribbean va indicar que havia retornat 2800 $ als afectats per el creuer, va pagar els hotels a Puerto Rico i el viatge de tornada a casa a la parella. En una declaració oficial, l’empresa va dir “el nostre servei de bugaderia neteja i processa tota la roba del llit a uns 70ºC, una pràctica reconeguda que preveu l’aparició de les xinxes de llit”. La companyia va indicar “en aquest cas sembla ser que les xinxes van ser portades a bord per algun altre client que hi havia hagut abans i es trobaven en diferents zones del llit”. També indiquen que les xinxes han sigut ja eradicades.
De totes maneres alguns viatgers segueixen preocupats. “Hem tingut entre 20 i 25 trucades diàries” de clients preocupats, diu Jai George de cruisenetwork.com de Raleigh, Carolina del Nord, una empresa especialitzada en la organització de creuers.
Charles Kelley, metge i executiu de Outrigger Enterprises Inc., que posseeix i regenta 46 hotels a Hawaii, el Pacífic Sud i Austràlia, és un dels excepcionals hotelers que desitja discutir el problema de les xinxes de llit de manera oberta. Té un pot amb xinxes mortes a un dels prestatges de la seva oficina. I l’utilitzta per a formar als seus treballadors, per a ensenyar-los com són les xinxes. El Dr. Kelly diu que les empreses poden prevenir les denuncies que els hi poden interposar els seus clients. Però també ens diu que “cap cadena hotelera vol parlar-ne”.
El mes passat, una família va denunciar l’Hotel Days Inn a Ottawa. La seva seva denúncia va ser presentada a la Cort Superior de Justícia de Notari i indica que el juliol del 2003 es van aixecar a les 05.30 hores i van trobar dotzenes de xinxes de llit caminant pels llençols. Des de llavors, han estat “incapaços de participar en activitats socials o d’oci al menys al nivell en què ho feien abans de l’incident”, segons consta a la seva denúncia. També hi consta que han gastat diners en fumigants i altres despeses derivades de l’episodi.
David Young, advocat de l’Hotel, diu que l’hotel no tenia cap queixa prèvia. També ens indica que no volia fer cap altres comentari mentre continués la investigació.
Al febrer, dues dones de Carolina del Nord també van denunciar a la Cort Superior del Comptat de Durham l’hotel Days Inn i un dels seus hotels en franquícia per llogar-los una habitació l’any anterior a Durham, Carolina del Nord. Quan la parella van anar a la recepció de l’Hotel a protestar, el recepcionista “es va posar molt nerviós, va agafar un bolígraf i apuntant-les amb ell de manera amenaçadora els va dir que agafessin una altra habitació o marxessin”. Denuncien a l’hotel per danys valorats en més de 10.000 $ cada una, més despeses.
Un advocat que representa a l’hotel franquiciat, C. Scott Holmes, diu que no pot comentar res degut a la recent denúncia. Days Inn del grup Cendant Corp.. va negar-se a fer comentaris.
Algunes persones indiquen que es parla massa de les xinxes de llit, parcialment per denunciants poc escrupolosos. Thomas, Jones, un professor de l’Escola d’Hostaleria de la Universitat de Nevada Las Vegas, diu que les reclamacions per presència de xinxes de llit són dels fraus més importants que es perpetren contra hotels.
A principis del segle XX, les eines de les que disposàvem per eliminar les xines de llit, eren crues però efectives. Una guia per al controls de xinxes de llit de la dècada de 1920 indica que s’havien de tractar els matalassos amb gasolina d’alta graduació. Una guia de 1935 prescrivia l’ús de cianur càlcic.
Per al control de les xinxes de llit es va trobar un remei ideal, el DDT sobretot quan se’n va popularitzar l’ús al voltant dels anys 40. Però el seu ús es va prohibir el 1972. L’EPA (Environmental Protection Agency) ha prohibit també recentment l’ús de dos organofosforats que funcionaven molt bé per al control de xinxes de llit, degut al seu potencial efecte sobre les persones. A més, avui en dia, molta gent ha decidit al menys limitar l’ús de plaguicides, especialment si s’han de tractar els llits on després s’hi dormirà.
L’EPA indica que existeixen 673 plaguicides registrats que encara són aptes per a l’ús en el control de xinxes al llit. Però Michael Potter, un entomòleg de la Universitat de Kentucky, indica que són menys efectius que els plaguicides que s’utilitzaven abans.
El Dr. Potter que guarda una col·lecció de material històric sobre les xinxes de llit, ens va dir que una de les primeres referències sobre aquesta plaga a la literatura la trobem a “Els Núvols” escrit per Aristòfanes l’any 423 a.C.
Quan Sòcrates diu a Estrepsíades que posi un divan a l’habitació, Estrepsíades respon “però si les xinxes de llit no em deixaran portar-lo”. En un altre episodi, Estrepsíades diu que les xinxes l’estan empenyent.
El ressorgiment que es detecta avui en dia d’aquesta plaga espanta fins i tot a experts en xinxes. Gary Bennett, un professor d’entomologia urbana de la Universitat de Purdue, ha estudiat insectes durant més de 50 anys i ens diu que mai ha vist un sol cas de xinxa de llit fins fa relativament poc. Mai va pensar que fos una plaga important, però va canviar d’opinió l’any passat quan un dels seus estudiants va ser mossegat en un Hotel a Salt Lake City “Saps que les plagues estan creixent quan algú del departament d’entomologia té xinxes de llit”, diu el Dr. Bennett.
Aquest article va ser escrit per Avery Johnson i publicat originalment al The Wall Street Journal el 21 d’abril de 2005