Control de la legionel•la

Resum

El descobriment de la malaltia del legionari es va produir al Juliol de 1976 quan una epidèmia de pneumònia va afectar als veterans de la “Legió Americana” durant el seu congrés anual que va tenir lloc a Philadephia. Dels 4400 participants, 182 van emmalaltir de pneumònia i 29 van morir. L’agent responsable de la infecció va resultar ser una bactèria fins a les hores desconeguda a la qual se li va anomenar Legionel•la pneumophila. Durant la posterior investigació, es va detectar que el bacteri causant estava allotjat al sistema d’aire condicionat de l’hotel.

Des de llavors han estat molts els casos detectats d’aquesta infermetat, sempre amb el factor comú d’estar directament associada a sistemes d’aigua.

Origen dels brots de Legionel•la notificats durant la dècada de 1999/2009 en % segons un informe publicat pel Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salud Carlos III (11/2010)

Segons indica la gràfica, malgrat la creença generalitzada, els focus que més freqüentment originen els brots de Legionel•losi són els sistemes d’aigua sanitària.

Actualment, s’ha pres consciència de la seva importància i la majoria de països han creat una legislació especifica per tal d’evitar la seva proliferació i minimitzar el nombre de persones afectades.

A Espanya existeix un reial decret d’abast estatal, el RD 865/2003, diferents normatives autonòmiques i inclús una guia tècnica més detallada editada durant l’any 2007 per a facilitar aquest estudi i les mesures que s’han de prendre una vegada avaluat el risc. Segons aquesta normativa, les instal·lacions considerades de risc seran les següents:

Sistemes d’aigua sanitària (freda i calenta. Incloent els seus diferents elements: conduccions, depòsits d’acumulació, aixetes, etc…

– Sistemes d’aigua calenta i freda sanitària d’indústries, hospitals, residències geriàtriques, instal·lacions esportives, etc. Incloent el sistema de canonades i conduccions interiors, dipòsits d’acumulació d’aigua freda i calenta sanitària, aixetes i dutxes de la instal·lació.

– Torres de refrigeració i condensadors evaporatius.

– Spas i jacuzzis (sistemes d’aigua climatitzada amb agitació constant i recirculació a través de dolls d’alta velocitat o la injecció d’aire).

– Centrals humidificades industrials.

– Humectadors.

– Fonts ornamentals.

– Sistemes de reg per aspersió en el medi urbà.

– Sistemes d’aigua contra incendis.

– Altres sistemes que acumulen aigua i puguin produir-se aerosols.

Metodologia

Com fer el tractament de forma eficaç

Existeixen diferents estratègies per a controlar l’aparició i la disseminació de la legionel•la pneumphila. Per aquest motiu hauran de seguir-se sempre els següents passos:

1- Inspecció dels sistemes d’aigua. Presa de dades específiques de la instal·lació.

2- Avaluació del risc de cada instal·lació utilitzant mètodes objectius que inclouran les propostes de millora preventives o correctores a aplicar a cada sistema.

3- Elaboració de tota la documentació associada i especifica de la instal·lació: models de registres, esquemes de la instal·lació, planificació de les actuacions de control, etc.

4- Elecció i realització del tractament més adequat per a cada instal·lació

5- Certificació del tractament.

6- Programació de mostreig i anàlisi microbiològic per a la comprovació de l’estat de la instal·lació.

7- En cas necessari, realització d’inspeccions de seguiment dels controls a realitzar a la instal·lació en concret.

8- Recolzament i assessorament en inspeccions.

Aquestes accions es realitzen en compliment del reial decret 865/2003 i del decret de la Generalitat de Catalunya 352/2004.

Existeixen diferents mesures preventives que es poden implantar i, també existeixen diferents maneres de tractar els sistemes d’aigua.

Com

Malgrat són moltes les formes de tractar i controlar for el bacteri de la legionel•la als sistemes d’aigua, generalment utilitzarem els següents:

– Tractament tèrmic. Mètode de control que es basa en l’increment de la temperatura dels sistemes d’aigua, especialment d’aquells que utilitzen aigua calenta sanitària.

– Tractament amb clor. En afegir clor als sistemes d’aigua podem eliminar la legionel•la. Aquest mètode s’utilitza de forma habitual als sistemes d’aigua freda sanitària, jacuzzis (en aquest cas també és freqüent l’ús de brom), dipòsits d’aigua, fonts decoratives o sistemes de reg entre d’altres. L’ús del clor, com altre tipus de biocida és habitual també pel control de la legionel•la a torres de refrigeració i humidificadors.

– Tractament amb diòxid de clor. El diòxid de clor s’utilitza per a desinfectar aigua de consum humà o també pot ser utilitzat per protegir qualsevol sistema d’aigua. El ClO2 és molt eficient a aigües altament contaminades independentment del seu  pH. Més del 99% dels bactèries viuen al biofilm, pel que és sigui necessària la seva descontaminació per assegurar l’èxit. El ClO2 actua directament sobre el biofilm i l’elimina (més informació).

Diferencies entre biocidas

Eficàcia del biocida Persistència Corrosió
Ozó ++++ + ++++
Clor/Brom ++ ++ +++
Diòxid de Clor +++ +++ ++
Cloramina + ++++ +

Eficàcia

Què fem?

No només li ajudem a controlar la legionel•la sinó que també li ajudem a identificar què pot fer per gestionar i controlar els patògens que poden existir en als seus sistemes d’aigua.

Podem ajudar-li a complir tots els requeriments legals i fer-ho de forma senzilla.

No utilitzem un únic tipus de tractament sinó que podem oferir-li aquell que millor s’adapti a les seves necessitats.

En oferir-los diferents possibilitats no només li oferim una resposta tècnica per a cada situació, sinó que també ens preocupem per la seva economia.

El nostre personal tècnic disposa de tots els equips necessaris per a realitzar el seu treball.

Truqui’ns ara!


Comments are closed.

SERVICIOS DEPEC, S.L. MONTSENY 9 - 17458 GIRONA
Mapa web | Legal
©Depec 2016

934050140