Tractament de xilòfags

Resum

Els tèrmits i altres organismes destructors de la fusta (xilòfags) com poden ser els corcs comuns, els fongs, etc… exerceixen un rol important a la natura –descomponen la fusta i altes materials de les plantes, reciclant els nutrients i retornant-los a l’entorn de manera que les plantes els utilitzen per a desenvolupar-se. A l’ambient urbà, de totes maneres, els tèrmits i altes xilòfags no són benvinguts. Poden provocar pèrdues econòmiques significatives, afectar als arbres, requerir l’ús d’insecticides en quantitats importants i afectar a la vida de les persones.

Els organismes més perjudicials per a les estructures de la fusta són els tèrmits. En importància els segueixen els escarabats, sent aquests el grup més important dels que ataquen a la fusta. Basant-nos en els seus hàbits concrets i en els desafiaments que presenten pel seu control, els escarabats quasi bé podrien encapçalar el rànking dels organismes més perjudicials per a les estructures de la fusta.

Es produeixen pèrdues econòmiques a moltes zones on la fusta, el formigó i altres materials entren en contacte amb l’aigua del mar. Alguns mol·luscs i certs crustacis que ataquen la fusta, són els que generen aquests problemes. Els fongs també generen importants danys a les estructures de fusta a zones on el clima és normalment càlid i humit. Les espores dels fongs de putrefacció de la fusta es troben a totes parts i estan preparades per a germinar de forma instantània en quant les condicions ambientals són les adequades.

Trobem formigues fusteres que emergeixen de les estructures de fusta malgrat no s’alimentin d’aquesta.

No existeix una solució màgica per aquest problema! Es necessari utilitzar diferents estratègies de forma integrada, combinant-les de manera que es genera una metodologia basada en la Gestió Integrada de Plagues, això implica a la mateixa vegada un control a llarg termini creant així una solució sostenible per a la plaga de xilòfags que els afecta.

Tractament

No existeix un únic tractament que solucioni tots els problemes relacionats amb els organismes que destrueixen la fusta. Existeixen diferents estratègies de control depenent de les distintes plagues que els hi puguin afectar, de les zones afectades per les plagues i de les diferents possibilitats de tractament. Normalment haurem d’utilitzar diferents estris integrant-los de manera que es desenvolupi una estratègia sostenible i a llarg termini.

A continuació desenvoluparem alguns exemples de les plagues de la fusta més comunes:

A. Fongs de la fusta:

Els fongs de la putrefacció poden provocar danys severs a les estructures de fusta, inclús a la fusta de la sequoia o de cedre. Cada any causen al menys tants danys a les estructures com els tèrmits. Tot el que es necessita es una font d’aigua en contacte amb la fusta. La putrefacció es genera a la fusta no tractada que estigui en contacte amb el terra, ciment o formigó, o exposada a una font d’humitat com la generada per infiltracions, fuites d’aigua o condensació. La fusta mantinguda sempre  seca, mai es farà malbé.

Una vegada ha començat la putrefacció a una zona de la fusta, la proporció i extensió del deteriorament que es produirà dependrà de la temperatura i de la humitat. En condicions adequades, la major part de les especies de fongs desenvolupen cossos fructífers de diferents formes, colors i mides. Aquests cossos fructífers contenen una enorme quantitat d’espores microscòpiques que actuen com a llavors. Si una espora entra en contacte amb un material apropiat (com per exemple fusta humida), poden germinar i estendre la infestació. Moltes persones presenten reaccions al·lèrgiques a les espores dels fongs.

Tipus de fongs de la fusta:

– Fong de la putrefacció blanca i marró:

Els fongs de la putrefacció blanca i marró, s’alimenten de la cel·lulosa de la fusta, un component de la paret cel·lular de la fusta, deixant un residu de lignina marró; la substància que manté unides les cèl·lules. La fusta afectada podrà veure’s debilitada inclús abans  que es vegin els signes de putrefacció.

– Fong conductor d’aigua (putrefaccions seques):La major part dels fongs de la putrefacció no són capaços de conduir l’aigua molt lluny i tant sols poden atacar a la fusta humida. Malgrat això, Poira incrassata, també anomenada putrefacció seca o fong conductor de l’aigua, afectarà a la fusta que normalment no es atacada pels fongs de la putrefacció normals. La fusta infestada per la Poira sovint es confon amb la fusta atacada pels tèrmits subterranis. Aquest tipus de fongs poden transportar l’aigua des de la font de la humitat fins a uns nou metres utilitzant unes estructures semblants a les arrels anomenades rizomes. Ataquen a les fustes toves com la de pi, xiprer i avet. Una vegada establert, pot expandir-se ràpidament per tot un edifici i destruir grans àrees en terres i parets en un o dos anys. Normalment, les infestacions de Poira comencen a porxos plens de terra, falsos sostres o terres tècnics humits i a llocs on la fusta està en contacte amb el sòl, formigó o maons humits.

– Fongs que taquen les superfícies –Floridura. Els fongs que taquen les superfícies i les floridures, moltes vegades es confonen amb els fongs de la putrefacció, i malgrat puguin afectar al color de la fusta, no provoquen danys estructurals. La presència d’aquestes floridures i taques, són un senyal que existeixen les condicions favorables per a que hi hagin fongs de la putrefacció; per aquest motiu, un tractament preventiu podria ser necessari. A més, les floridures poden augmentar la capacitat de la fusta per absorbir la humitat, obrint així la porta per a un futur atac dels fongs de la putrefacció.

B. Tèrmits.

Els tèrmits són organismes primitius que existien fins i tot des d’abans que les formigues. Per això, pot ser que es pensi que les formigues van adaptar la seva complexa estructura social copiant-la de la dels tèrmits i no al inrevés. Podem observar que els tèrmits d’avui no són molt diferents dels que habitaven el nostre planeta fa molts anys.

Parlant en sentit ampli, els tèrmits poden dividir-se en quatre grans grups segons la forma en la qual construeixen els seus nius. Hi ha tèrmits de la fusta humida, tèrmits de la fusta seca, tèrmits subterrànies i tèrmits arboris. De les 2600 especies de tèrmits conegudes, només un petit percentatge constitueixen plagues reals. De fet hi ha moltes espècies de tèrmits que no s’alimenten de la fusta, sinó de l’humus, herbes o líquens. Altres especies no sobreviuen fora del seu habitat natural de les selves o dels prats.

Els tèrmits tenen una metamorfosi incompleta, fet que els diferencia dels altres insectes socials com les formigues o vespes que tenen metamorfosi completa. Això significa que el juvenil que emergeix de l’ou, mostra moltes similituds amb la seva aparença d’adult i mitjançant un seguit de mudes, anirà creixent en mida i adquirirà una aparença d’adult de forma gradual.

Aquests insectes estan dividits en castes o grups d’individus que tenen funcions distintes. Els tèrmits subterranis tenen tres castes: obreres, soldats i reproductores. Els tèrmits de la fusta seca i de la fusta humida no tenen verdaders soldats.

Els tèrmits obrers, poden separar-se en dos grups: tèrmits obrers que busquen aliment que són estèrils i tèrmits obrers funcionals que poden ser mascles o femelles. Aquests últims, poden mudar a soldats, alats o reproductors secundaris segons les necessitats de la colònia. Els tèrmits obrers mantenen la colònia, construeixen el niu, el mantenen i busquen menjar per a la colònia.

Els tèrmits soldats, són estèrils i tenen la única funció de protegir la colònia. L’allargament del seu cap i mandíbules és tal que les obreres són les que les han d’alimentar. El seu nombre és molt reduït en comparació amb els tèrmits obrers.

Els tèrmits reproductors secundaris estan representats per reproductors primaris i secundaris. El reproductors primaris són el rei i la reina que són els fundadors de la colònia. La reina pot viure fins i tot més de 30 anys. Els reproductors secundaris es produeixen a les colònies més madures. Aquests, no tenen ales i produeixen ous, fet que fa possible un increment ràpid de la mida de les colònies més velles. Si els reproductors primaris desapareixen, poden substituir-los.

Els membres d’aquest grup d’insectes que poden produir majors danys, són:

– Tèrmits de la fusta seca: són un grup de tèrmits que construeixen els seus nius a l’interior de la fusta no humida. Pertanyen a la família dels Kalotermitidae, que engloba diversos gèneres i que es consideren tèrmits primitives. El gènere dels tèrmits de la fusta seca inclou Cryptotermes, Neotermes, Glytotermes, Incisitermes y Kalotermes; però la espècie més estesament i coneguda és probablement la Cryptotermes.

Als tèrmits de la fusta seca també se’ls anomena tèrmits de la pols dels postes o dels mobles, degut a que sovint es troben infestant el mobiliari. Aquests tèrmits que viuen a l’interior de la fusta on no hi ha contacte amb l’aigua, tenen la curiosa habilitat de metabolitzar l’aigua de la fusta de la que s’alimenten, absorbint i reabsorbint aigua dels seus excrements, sempre en funció de les seves necessitats. En condicions d’alta humitat, els tèrmits excreten excrements líquids; però en condicions de baixa humitat, reabsorbiran la humitat dels seus intestins i excretaran els seus excrements amb forma de boleta petita. Aquests excrements són característics d’aquests tèrmits.

– Tèrmits subterranis: Els tèrmits subterranis són aquells que nien sota terra. Els tèrmits tenen diverses formes de niar i fer-ho sota terra és la forma més comuna per a moltes espècies. Niar sota terra moltes vegades té avantatges, i algunes espècies poden adaptar-se a conviure amb els humans a ambients modificats per aquests. Aquesta adaptabilitat fa que es generin conflictes amb els humans. No tots els tèrmits subterranis són una plaga destructiva. Els tipus més destructius són aquells que poden prosperar a àrees urbanes, construir enormes colònies i, en tenir els nius sota terra, són més difícils de veure i de detectar. Des de els seus nius es mouen en totes direccions buscant fusta per alimentar-se.

Aquests tèrmits tenen l’hàbit de construir tubs de fang que serveixen com a refugi quan tenen que exposar-se a l’exterior. Aquests tubs són clarament visibles en casos d’infestacions importants. Els hi permeten creuar per zones exposades sense que siguin localitzats a la vegada que es protegeixen de la dessecació. Degut als seus hàbitats sota terra el seu color és pàl·lid. Els tèrmits subterranis s’alimenten principalment de la fusta primaveral preferiblement a la fusta d’estiu, que conté lignina i resulta més difícil de digerir. Per tant, la fusta es veu danyada a diferents estrats o capes i típicament trobarem sorra a les galeries.

C. Escarabats xilòfags.

Els escarabats que infesten la fusta a la natura, ajuden a reduir els arbres morts de manera que puguin ser utilitzats com a aliment per a les plantes. No obstant, alguns escarabats xilòfags poden ser molt destructius per a la fusta, tant a estructures com a mobiliari. Freqüentment, no és fàcil trobar als adults i a les larves de forma que per a detectar-les ens basarem en evidencies que permeten identificar la plaga que ens afecta. Les més importants que haurem de tenir en compte són:

  • Tipus de fusta afectada: fusta tova o fusta dura.
  • Edat de la fusta: nova o vella.
  • Què està sent afectat: bigues estructurals, taulers, productes manufacturats, etc…
  • Forats de sortida d’adults: controlar la forma i mida.
  • Textura i forma de la pols que trobarem a túnels o galeries.
  • Contingut de la humitat de la fusta.

El fet principal és determinar, al menys, el tipus de família d’escarabat que ens pot estar afectant. Una vegada identificat decidirem quina és la millor estratègia de control per a la plaga.

Tipus d’escarabat Fusta atacada. Part i tipus Reconeixement del dany
Forats de sortida Galeries (túnels) Pols
Escarabats anòbids (Anobiidae) Corc comú Albeca de fustes dures i toves: rares vegades en el duramen Circulars: 1,6 a 3 mm de diàmetre Circulars, fins a 3mm de diàmetre; nombroses; disposició a l’atzar Pols fina amb grànuls conspicus allargats, apinyat, sense cohesió
Escarabats bostrícids (Botrichidae) Albeca de fustes dures principalment; menys en fustes toves Circulars: 2,5 a 7 mm de diàmetre Circulars de 1,6 a 10mm de diàmetre; nombroses; disposició a l’atzar Pols fina a gruixuda, molt apinyat; tendeix a enganxar-se
Escarabats líctids (Lyctidae) Albeca del tall anular (escampat només fustes dures poroses) Circulars: 0,8 a 1,6 mm de diàmetre Circulars, 1,6 mm de diàmetre; nombroses; disposició l’atzar Fi, tipus farina, solta en els túnels
Barrinadors de cases velles (Hylotrupes bajulus) Albeca de fustes toves principalment pi. Ovals: 6 a 10 mm de diàmetre llarg Ovals, fins a 10 mm de diàmetre llarg, nombroses en albeca exterior; marques ondulades a les parets Pols molt fi i grànuls diminuts; molt apinyat en els túnels
Morruts barrinadors de la fusta (Curculionidae) Albeca i duramen de fustes toves i dures Irregularment rodons i allargats Circulars, fins a 1,6 mm de diàmetre Pols molt fi i grànuls molt diminuts; molt apinyat

Existeixen altres insectes que afecten també a la fusta com les formigues fusteres, la formiga acròbata, les abelles fusteres i d’altres.

Cada un, requereix d’una identificació prèvia que permeti, posteriorment, dissenyar la estratègia de control més adequada per a cada cas.

Com

Una estratègia basada en la Gestió Integrada de Plagues seguirà els següents passos:

– Inspecció minuciosa. És molt important determinar quin tipus d’organisme destructor de la fusta li afecta. Normalment realitzarem inspeccions visuals, utilitzarem trampes, detectors de so, mesuradors de la humitat, etc.

– Determinar quines són les àrees afectades. Tractar d’identificar l’origen de la plaga i actuar en conseqüència. Haurem d’inspeccionar qualsevol zona susceptible d’estar afectada així com identificar si existeixen zones afectades i que poguessin necessitar tractament (o que tan sols es poguessin controlar amb mesures preventives)

– Decidir quina és la millor estratègia de control prioritzant l’ús de mesures preventives o de mesures d’exclusió. Existeixen moltes possibilitats: reduir la humitat, segellar esquerdes i forats, reparar les fuites i goteres, assegurar que l’aigua té un correcte flux en cas de pluja, etc.

– Quan s’hagi de realitzar un tractament, primer utilitzarem la estratègia menys perillosa per a la salut de les persones, de la fauna no objectiu i que tingui menor impacte ambiental: ús de trampes, de biocides biorracionals, estratègies biològiques, i quan sigui necessari, utilitzarem insecticides, fungicides i químics tradicionals.

– Realitzarem un informe complet sobre allò que farem, cóm i quan. Sempre ens haurem d’assegurar de que totes les mesures de seguretat es presenten per escrit i que el client les ha comprès.

– Explicarem correctament al client i en llenguatge senzill la estratègia que utilitzarem i les avantatges que aporta respecte a d’altres possibilitats. Formació del client.

– Finalment, realitzarem inspeccions de control. Ens assegurarem que la estratègia funciona correctament i que les plagues estan sent gestionades de forma correcta satisfent les expectatives dels nostres clients. Ens assegurarem  que qualsevol mesura estructural ha estat implementada, funciona correctament i està perfectament mantinguda.


Comments are closed.

SERVICIOS DEPEC, S.L. NENA CASAS, 71 08017 BARCELONA
Mapa web | Legal
©Depec 2016

934050140